No per esperat, el resultat deixa de ser menys decebedor. El Consell d’Administració del Llevant UE va donar ahir un nou pas avant cap a la bunkerització del club al voltant del mateix grup que porta controlant-lo des que aterrara en el club de la mà de l’anterior màxim accionista, Pedro Villarroel, i va tirar avant amb el suport de la seua majoria accionarial la renovació, al complet, de l’actual Patronat de la Fundació, òrgan del qual depèn la continuïtat del propi Consell.

Per a això, i sense cap objecció a manifestar reiteradament que amb aquesta votació es pretenia condicionar l’elecció dels patrons que no li corresponen (és a dir, els 6, al marge de l’ex president, que ha de nomenar el patronat inicial integrat pels 7 patrons institucionals, els 6 triats anit en Junta General, i els 3 membres del Consell d’Administració que, a més, ocupen també el càrrec de patró), el Consell d’Administració va orquestrar, de la mateixa manera que fa 4 anys, un sistema de votació injustificable des de qualsevol punt de vista que no siga el de pretendre controlar al màxim accionista i que atenta, greument, contra la voluntat estatutària de “garantir la pluralitat de representació dels accionistes”.

Així, amb l’argument trampós i inconsistent que el Consell compleix la legalitat votant a 12 patrons perquè, directament, només designa a 6, l’actual òrgan de gestió del Llevant UE va procedir a aniquilar qualsevol opció de formar part del Patronat de qualsevol candidat no afí a aquest, i va reelegir als 12 patrons del seu interès atorgant-los entre 13.500 i 17.000 vots a cadascun.

El FROG, que anit va representar directament a 367 accionistes i 1.838 accions -sense tenir en compte les representades per la majoria de candidats sorgits de els seus associats i les delegades per altres accionistes habituals del FROG en ells-, va denunciar obertament la irregularitat del procés, i seguint la recomanació del president del club, acudirà a instàncies superiors perquè aquestes valoren la legalitat, o il·legalitat, de l’actual entramat estructural del club.

Amb els seus vots, decidits a través de l’enquesta electrònica realitzada entre el divendres i el diumenge a raó de un accionista, un vot, el FROG es va abstenir en el punt 1, referent als comptes anuals 19/20, va votar en contra de l’aprovació del pressupost 20/21 presentat, i va donar suport amb les seues accions les candidatures de Vicente Cosido (tram +150); Federico Ferrando i Dionisio Montesinos (tram 31-150); i Jorge Catalán, Alejandro Del Olmo, José Juan Carrión, Alberto Villanueva i Carlos Rabadán (tram 1-30; dividint les seues accions entre aquests 4 últims candidats, empatats en el segon lloc de la votació).

En un context d’absoluta incertesa per la pandèmia, el FROG va insistir novament -com ja ha transmès el seu president, Carlos Ayats, en els dues últimes reunions del Patronat actual- en els seus dubtes sobre la idoneïtat d’”apostar per créixer”, just en aquest moment, a través de l’actual reendeutament, més encara quan el director financer i el president del club van afirmar ahir haver estat “moltes nits sense dormir” i haver “fet piruetes” per a aconseguir fer front als pagaments durant els últims mesos.

I és que la voluntat del director financer de “generar recursos per valor de 6-6,5 milions d’euros anuals”, a través de l’estadi, amb els quals fer front al pagament del crèdit de fins a 60 milions d’euros, xoca frontalment contra l’afirmació del president que “no hi ha data prevista” encara per a l’inici de les obres de la 2a fase de la remodelació del Ciutat, de la finalització de la qual dependran, en la seua majoria, els esperats ingressos per a fer front al préstec.

Titllar tota aquesta situació -amb l’obra de la nova ciutat esportiva de Natzaret també pendent i la necessitat d’obtenir 16,5 milions d’euros abans del pròxim 30 de juny- de “pla de negoci conservador”, com ahir va fer el president del Llevant, sembla estar bastant lluny d’ajustar-se a la realitat.

El mateix adjectiu –“conservador”- va ser l’empleat pel director financer, Ignacio García, a l’hora de justificar el milió d’euros previst en el pressupost com a objectiu d’ingressos per taquilla per a la temporada en curs. Tal com Víctor Gisbert (FROG) va indicar, “conservador, en un context d’enorme variabilitat i amb els estadis actualment tancats, seria haver pressupostat 0 en aqueixa partida”.

La voluntat de la Lliga, segons García, és reobrir els estadis abans de la finalització de la present temporada, per la qual cosa això, unit a la voluntat del club de “multiplicar per tres el valor mitjà de les butaques de l’estadi”, faria factible aquest ingrés, calculat seguint la recomanació de la Lliga del passat estiu de pressupostar un 30% dels teòrics ingressos per temporada en aquest aspecte.

“En qualsevol cas, atesa la totalitat del pressupost, no és una xifra rellevant”, va assenyalar García, al que Gisbert li va recordar que sí que ho era, “perquè no és el mateix pressupostar un exercici amb beneficis a fer-lo amb pèrdues”.

En la seua intervenció, García va afirmar també que “el valor actual de la plantilla del Llevant és de 110 milions d’euros”, assenyalant, en ser qüestionat pel president del FROG, Carlos Ayats, sobre qui havia realitzat aquesta taxació, que les dades corresponien a una anàlisi realitzada per la pròpia Lliga.

Finalment, una vegada reelegits, com era d’esperar, els mateixos 12 patrons per a conformar la majoria de l’òrgan principal de la Fundació, Tomás Pérez va requerir una valoració d’això al president del club, Quico Catalán, qüestionant el fet que entre els triats es trobe un patró que no ha assistit a ni una sola reunió del Patronat en 4 anys. La resposta del president, en el seu ja massa habitual to d’escassa consideració, va ser culpar al FROG (sí, entre els 23 patrons, ell inclòs, va culpar al FROG) per no haver denunciat la situació fins ara.

Com a balanç final, el FROG vol manifestar la seua profunda preocupació per la normalització d’una estructura d’interconnexió interessada entre Fundació i Consell d’Administració que impedeix la fiscalització real d’aquest, i recorda, una vegada més, que la Fundació no va ser creada per a garantir la continuïtat in eternam de l’actual Consell a través del manteniment d’una majoria accionarial il·legítima i finançada amb diners públics (el préstec de l’IVF), sinó com a mer element de transmissió de les accions del Llevant UE entre Pedro Villarroel i el llevantinisme, que, per més que alguns pretenguen obviar-lo, som molts més abonats, accionistes i aficionats que els qui avui detenten el poder en el club.