Són la màxima expressió de l’amb mi o contra mi. No entenen de gammes de grises. Ignoren i sepulten (almenys, ho intenten) qualsevol opinió discordant, per mínima que siga.
Anit, va donar igual que el FROG avalara la gestió del Consell. No va importar que ho fera malgrat la pèrdua de més de 30 milions d’euros pel descens, malgrat la reducció del benefici esperat, fins i tot malgrat els evidents dubtes sobre que el comptabilitzat cobrament d’East United vaja a produir-se.
En una Junta massa semblant a les de les últimes dècades, sol·licitarem en va (literalment) un canvi d’actitud al Consell. Intentarem explicar als seus integrants que açò no és una història de bons i dolents (ells són els bons, per descomptat), i que hi ha moltes més veus i opinions vàlides en el llevantinisme que mereixen, com a mínim, ser escoltades. En definitiva, que és immoral pretendre quedar-se el club sense haver posat ni un euro.
Però res. Ha sigut veure l’opció de perdre el control absolut de la Fundació i fer saltar les seues alarmes. La seua elecció: polarització interessada en un absurd Quico sí-Quico no (quan el FROG ha dit per activa i per passiva que la seua gestió econòmica és excel·lent), dirigida i tendenciosa campanya mediàtica per a promoure-la i, al final, la solució clàssica del dictador: la censura total.
Fent ús d’una interpretació més que discutible dels nous estatuts de la Fundació (fets a mesura per l’anterior, a la qual pertanyien tots i cadascun dels membres del Consell, i el secretari del qual va reconéixer ahir –però els és igual- la situació irregular des de 2015 de vuit patrons), es va decidir votar a quatre patrons per tram, malgrat que l’article 11 especifica, expressament, “només dos per tram”. Però clar, posa “designar”. Així doncs, es vota a quatre, es ‘designa a dos’ i es convida al fet que un Patronat amb aclaparadora majoria d’afins, ‘lògicament’, acorde col·locar als dos restants per tram.
D’aquesta manera, els sis candidats proposats pel FROG després de la votació democràtica (a vot per associat) realitzada la setmana passada –José Tomás, Vicente Cosido, Tomás Pérez, Valentín Serrats, Jorge Lacasa i Eloi Blasco-, en comptes de quedar tercers i quarts –com haguera succeït en una votació de 6- van acabar en els llocs cinqué i sisé de cada tram. És a dir, fora de la futura Fundació.
El resultat, no cal dir-ho, serà un Patronat d’afins al Consell (més encara que l’anterior), com era evident després de la calculada negativa a acceptar l’oferta de compra de 6.000 títols de José Luis López. Ells s’ho pasten i ells s’ho cuinen. I la veu de més de 500 accionistes… 500!!!, absolutament ignorada.
Per la nostra banda, no podem deixar d’agrair-vos a tots i cadascun el vostre esforç per fer-nos arribar cada delegació, amb pluja, amb fred, desplaçant-vos on fora, venint com ahir Norberto amb 30 accions més aconseguides a última hora, enviant per whatsapp, com Alberto, als seus 77 anys, les fulles escanejades com ben va poder… Han sigut moltes les històries increïbles d’aquests dos mesos, i per descomptat, tenen com a colofó nostra primera gran victòria: ja no hi ha caretes. En aquest procés, cadascun ha quedat retratat.
Ara, és moment d’analitzar amb calma el succeït, corregir errors i seguir remant. Si en menys de dos mesos hem sigut, entre tod@s, capaços d’aconseguir el suport de més de 7.000 accions, no podem sinó pensar en un futur millor.
Per la nostra banda, avui és moment de dir-vos GRÀCIES. Milers de gràcies a tod@s pel vostre esforç, les vostres idees, els vostres informes i, sobretot, la vostra confiança.
El vostre suport és la nostra força. I el futur, que ningú ho dubte, l’escriurem entre tots.
Carlos Ayats Pérez, president del FROG