Encara que (com en tota situació de vertadera transcendència per al manteniment de l’actual control absolut del Llevant UE per part dels qui avui el posseeixen) existisca una voluntat flagrant de silenciar el tema, el divendres 13 de novembre finalitza el termini perquè qualsevol levantinista amb un mínim de 5 d’anys d’antiguitat com a soci i accionista puga presentar la seua candidatura a convertir-se en patró de la Fundació Llevant UE Cent Anys, màxima accionista, i per tant, propietària de facto, del Llevant UE SAD.

Així i tot, malgrat l’òbvia voluntat d’alguns que com menys gent s’assabente d’això, millor, la setmana passada vaig rebre una trucada d’un granota de tota la vida preguntant-me si de debò valia la pena enviar la carta de sol·licitud.

Li vaig respondre amb franquesa, indicant-li que, sense el suport de l’actual Consell d’Administració, convertir-se en patró de la Fundació és poc menys que una quimera. Ja va quedar demostrat fa 4 anys, quan es va vetar l’accés de 6 patrons independents (6 de 23, és a dir, una quantitat que ni tan sols podia aspirar a suposar una nímia amenaça per al control de la majoria regnant) mitjançant un canvi d’última hora en el sistema de votació.

Així, en la Junta General d’Accionistes, en lloc de triar als 6 patrons (2 per tram) que legalment es devia, el Consell d’Administració va decidir que es votara a 12, triant d’aqueixa manera la Junta als 6 que li corresponia i ‘recomanant’ a la Fundació a 6 més de l’interès del grup regnant (òbviament acceptats per la Fundació herència de l’elegida a dit per l’actual president del Llevant, Quico Catalán), de manera que s’impedia l’entrada dels segons 6 més votats, és a dir, els desitjats pels més de 500 accionistes representats pel FROG, que va triar democràticament (un accionista, un vot), als 6 candidats independents pels qui finalment va optar.

El ‘vell’ nou procés de ‘renovació’ de patrons

Fa menys de dues setmanes, quan en l’Executiva de la Fundació se’ns va informar de l’inici del nou procés de ‘renovació’ de patrons (no afavorit ni per la Fundació ni per la seua Executiva, ja que no vam tenir cap notícia del citat procés fins a aqueix precís instant), vaig sol·licitar, com a representant del FROG, que es demane al Consell que la Junta General vote aquesta vegada únicament als seus 6 patrons, els que per norma li corresponen, i no torne a condicionar l’elecció corresponent als 6 de la Fundació.

No tinc dubte que, excepte una arrencada de dignitat que no espere, la nostra petició serà ignorada i el Consell farà que la Junta vote a 12 patrons, és a dir, decidisca ja només amb això (sense comptar, a més, als 3 patrons més seleccionats de l’actual Consell, amb el que la xifra arriba a 15 de 23), més de la meitat dels integrants del nou Patronat de la Fundació.

Per a què, llavors, perdre temps i esforç a presentar una candidatura destinada a ser desestimada? Molt senzill: per a estar ahí, per a evidenciar que existeixen molts llevantinistes que poden aportar-li a la Fundació, i per tant al Llevant UD, tant o més que els actuals patrons.

De partida, sens dubte, és molt probable que nous patrons, independents de l’actual Consell, hagueren posat el crit en el cel en veure que aquest posava en risc el futur econòmic de l’entitat sol·licitant un crèdit de fins a 60 milions d’euros, en plena pandèmia, al temps que ignorava l’opinió dels propis patrons (sí, increïblement, el màxim accionista, malgrat la seua evident afinitat amb el Consell actual, ni tan sols va poder votar la sol·licitud del préstec), fins i tot negant el text del mateix als patrons (2 de 23…) que exigim conèixer en quines condicions s’està hipotecant el futur del club.

Per això fa falta la major quantitat possible de patrons independents en la Fundació. Quants més llevantinistes expressen la seua voluntat de formar part del màxim accionista del club, millor. Com més ens moguem per a evitar controls absoluts i opacs de la societat, millor.

Perquè n’hi ha prou amb mirar al veí per a veure que després vénen les lamentacions. És ara quan cal barallar per tenir gent, dins, que vigile amb els seus propis ulls que els gestors exerceixen la seua labor amb rigor, honestedat i pel bé present i futur de l’entitat. No cal suposar que les coses es fan bé, cal comprovar-ho. I més quan salta a la vista la voluntat manifesta d’amagar el que se signa, els compromisos que definiran el futur del Llevant UE.

Per això és important presentar-se al patronat. Per això és important la unió entre els accionistes no vinculats a l’actual Consell d’Administració. Perquè volem un club transparent, que no ens amague les coses per a saber quins interessos. I de qui.

La predisposició mostrada

“Els actuals membres del Patronat ja han mostrat la seua predisposició a presentar-se”, diu el comunicat del club. Quina és la realitat d’aquesta frase? Que en la majoria de casos (per no dir en tots), el mateix Consell d’Administració que va cridar els actuals patrons per a convidar-los a formar part de la Fundació fa 4 anys, ara ha repetit cridada. No és que els patrons hagen anat a dir que volen seguir, és l’actual Consell el que els crida per a mantenir l’statu quo.

Aquesta és la situació actual del club. Molt menys ideal de la que es ven. N’hi ha prou amb no voler mirar cap a un altre costat. Per això és important moure’s ara. “Però si perdrem”. Molt possiblement. “Però si ho tenen tot controlat”. Quasi tot, és cert. Però val la pena intentar-ho. Perquè el futur del club està en el que fem avui, no quan ja siga tard.

Carlos Ayats
President del FROG – Associació d’Accionistes del Llevant UE